Guia pràctica per encarar el nou any: crea les teves pròpies il·lusions

 

Qüestions prèvies:

-Perseguir les il·lusions, costa esforç.

-A les il·lusions, a partir d’ara, les anomenarem objectius.

-Recomanem escollir un màxim de tres objectius. Si n’esculls més, corres el risc de dispersar-te.

Comencem:

1. Ja tens els teus objectius? escriu-los en un paper, numerats per ordre d’il·lusió.

2. Tots son objectius que vols aconseguir tu? És important fixar objectius compartits amb la parella, però un objectiu que pertany només a algú altre no és un bon objectiu.

3. Depèn de tu? Si aquest objectiu només depèn del teu propi esforç, deixa’l a la llista, però si depèn de l’esforç d’altres persones o la sort i l’atzar, descarta’l, és una il·lusió però no ens serveix com objectiu.

Ex.1:Que em toqui la loteria, depèn de l’atzar. No serveix.

Ex.2:Trobar feina manté un component d’atzar, però depèn en gran mesura de l’esforç propi.

4. Positiu i negatiu: Escriu en el paper tot allò positiu que t’aportarà assolir aquest objectiu, i tot allò que perdràs o hauràs d’invertir. Si a pesar del que perds et continua il·lusionant, és un bon objectiu.

5. És prou concret? Es pot dividir en objectius més petits? Si és així, fes-ho. Com més dividit estigui aquest objectiu, més possible serà mantenir la il·lusió i aconseguir l’objectiu general.

Ex.1: Ser feliç, és un objectiu massa general, i s’ha de dividir en una sèrie d’objectius que en el cas propi, puguin portar a la felicitat quan es faci valoració.

Ex.2: Perdre pes és un bon objectiu general, però massa ampli, i s’hauria de dividir en objectius més petits : per exemple: fer una dieta equilibrada, anar al gimnàs els dimarts i el dijous i perdre, gràcies a tot això 10 kg durant l’any 2012.

6. És mesurable?

Diuen que el que no es pot mesurar, no existeix.

Per saber si un objectiu s’ha complert, necessitem tenir, des del principi uns paràmetres per valorar-lo.

Ex: Aniré al gimnàs, és vàlid només en el cas que digui el nombre d’ocasions per setmana que ho faré, i si és possible el temps que hi dedicaré.

Podré comprovar si ho he fet o no? És important avaluar amb freqüència el grau de compliment, per seguir tenint motivació per tirar endavant amb l’objectiu.

7. És factible i realista?

Molts objectius fracassen per no ésser factibles. És compatible amb el teu dia a dia? Podràs assumir l’esforç que et suposarà? És compatible amb el temps de què disposes?

Ex.1: Aniré a ioga tres vegades a la setmana a les 20:00h no és un objectiu realista si tens un fill/a de 6 anys que ha de sopar en aquest horari, i no disposes d’algú que pugui fer-se’n càrrec.

Ex.2: Em convertiré en una pintora famosa no és un objectiu realista si acabes de començar; caldrà que prèviament et marquis objectius més propers per poder-hi aspirar.

8. Quin és el marge de maniobra o no compliment?

En tot objectiu, és necessari un marge concret en el que em doni permís per no complir al 100% l’objectiu.

Cal ser realista a l’hora de planificar els objectius, pensant que en alguna ocasió no podré, i no per això, l’objectiu es perd.

Aquest marge pot ser una arma de doble tall, per això, cal que siguis exigent i no l’incrementis durant el procés.

9. Ha de tenir una temporalitat: quan començaré? Quan finalitzaré l’objectiu i valoraré els resultats? Cal establir dates concretes i ser estricte amb els terminis. Cal marcar també una freqüència si l’objectiu ho permet.

Ex: Em posaré en forma:

1.- M’apuntaré al gimnàs aquesta setmana.

2.-Aniré dues vegades a la setmana al gimnàs durant dos mesos i em faré un petit regal.

3.- Aniré al gimnàs dues vegades a la setmana durant tres mesos i a córrer una vegada a la setmana i ho celebraré…

10. La fórmula màgica per a crear l’hàbit: si per aconseguir algun dels teus objectius necessites generar un hàbit, tingues en compte que alguns estudis científics diuen que per convertir una conducta en un hàbit caldrà que la repeteixis 21 vegades seguides, sense saltar-te-la ni una sola vegada. És a dir, si vas a córrer 4 dies a la setmana, hauràs d’anar-hi 2 mesos seguits. Quan instaurem un hàbit de manera efectiva, disminueix l’esforç que ens requereix decidir si fer-ho o no, i serà molt més fàcil seguir-lo.

11. I si no ho aconsegueixo? No passa res, l’important és que valoris què ha fallat. Pots repassar l’objectiu, i preguntar-te si complia amb tots els requisits, i llavors re dibuixar-lo de nou. El més important és que no perdis la il·lusió, aprenguis dels errors i segueixis endavant si consideres que aquest objectiu segueix essent important per a tu.

Cal tenir en compte que tot objectiu que no es compleixi, pot provocar una frustració. En funció de la importància vital que tenia aquest objectiu no complert, i l’existència o no de possibilitats de complir-se en un altre moment de la nostra vida, pot desembocar en un dol de major o menor importància.

Ex.1: He intentat aprovar unes oposicions però he quedat fora de plaça. Aquest objectiu incomplert suposa un aplaçament de l’objectiu, però pot facilitar un acompliment futur, d’aquest o d’altres similars.

Ex.2: havíem previst tenir una criatura aquest any, però després de provar-ho, hem descobert que no podem tenir fills. Aquest objectiu incomplert implica assumir que un dels principals objectius d’aquesta parella no es podrà complir.

En el segon cas, es passarà per un dol (sentiments de frustració, ràbia i tristesa), per arribar, en un moment donat, a trobar objectius que sumats, o per si sols, seran igual d’importants. La búsqueda i reinvenció d’objectius és una constant al llarg de la vida.

12. Alguns trucs:

• Alimenta la motivació: defineix victòries ràpides. Es tracta que estableixis petits objectius inicials, que puguis aconseguir en poc temps i siguin fàcils. Això t’ajudarà a engrescar-te per aconseguir la resta. Sobretot: no t’oblidis de celebrar els teus èxits i compartir-los amb persones importants per tu!
• Busca persones amb les que compartir el camí: Es bo tenir persones amb les que anar comentant el propi procés, en la majoria dels casos seran amistats, familiars, parella, o fins i tot, una terapeuta o coach. Cal parar atenció a les persones que escollim, ja que necessitem que siguin persones que alimentin la nostra motivació i no que ens limitin. Si no estàs segur/a de tenir les persones adequades per a recolzar-te, algunes sessions amb un psicòleg o una psicòloga t’ajudaran. El treball diari dels professionals de la psicologia consisteix en ajudar a altres persones a assolir els seus objectius.

La felicitat està a les teves mans!

Sigues valent/a, il·lusiona’t, i comença ara!

Feliç 2012, i que el teu futur te’l facis tu.

Maria Rosa Mirada i Pol Duran