Les decisions, grans o petites, defineixen la nostra vida. Diàriament prenem multitud de decisions. Si tu no decideixes, algú o alguna cosa decideix per tu. Prendre decisions et converteix en el/la protagonista de la teva vida. Aquest article pretén recollir algunes fórmules per assegurar que les decisions que prens, siguin les que realment vols prendre.
Decidir et fa protagonista
Oscar Wilde deia “Sigues tu mateix, els altres estan agafats”. Encara i acceptant aquesta premissa, no sempre és fàcil decidir. No existeix una fórmula perfecta ni una guia màgica per saber com prendre les decisions que portaran a l’èxit, ja que gairebé sempre intervenen alguns factors que no depenen d’un mateix. Tot i així, amb una mica d’esforç, sortint de la nostra zona de confort, aconseguirem evitar “els paranys gairebé automàtics” que ens fem a l’hora de decidir, i triar l’opció que realment volem prendre i que valorem com la millor.
No hi ha decisió sense emoció
El primer que hem d’entendre, és que darrere de cada decisió, hi ha una emoció. El terme emoció ve del llatí emotio, que significa “allò que et mou cap a”. Quan utilitzem el pensament analític, això ens produeix noves emocions, que poden alterar la nostra emoció inicial. Exemple: volem comprar un cotxe, i ens agrada un model concret. Després d’una comparativa, d’aspectes tècnics, de seguretat, etc, podem canviar la nostra preferència inicial, degut a que l’emoció es modifica.
Per simplificar, podem dir que davant la necessitat de prendre una decisió, habitualment ens domina una d’aquestes dues emocions: l’alegria o la por.
Per tant, el primer pas és el de tractar de descobrir l’emoció dominant davant la decisió presa: estic decidint per por o per alegria? I per a això és bé buscar un espai que et permeti mantenir la ment freda i haver descansat per poder pensar amb claredat. La nostra ment funcionarà millor en aquestes condicions, és per això que moltes vegades tenim bones idees a la dutxa, o abans d’adormir-nos.
Quan decidim per alegria: risc d’impulsivitat
Decidim sobre la base de l’alegria, quan l’opció triada ens provoca una gran il·lusió. Si decideixes sobre la base de l’alegria i vols assegurar-te que la decisió que estàs prenent és la correcta, el primer que has de fer és “digerir” la decisió. Un exemple senzill: Quantes vegades hem comprat alguna cosa, impulsats per la il·lusió del moment, i després ens hem penedit? El temps és un factor que pot resultar de gran ajuda. Per a decisions importants, durant aquest temps d’espera, alguna cosa que acostuma a funcionar és pensar en “el pitjor escenari possible”, és a dir, el pitjor que podria passar si prenc la decisió.
Quan decidim (o no decidim) per por: risc de procrastinació
Quan la por és el sentiment predominant davant la necessitat de prendre una decisió, podem patir la paràlisi per anàlisi. En aquest cas, l’exercici d’imaginar el pitjor escenari possible, és necessari que ho fem per escrit, i a més, afegim també la reflexió de què és el millor que pot passar. Quants més detalls aconseguim afegir, millor. Podem afegir altres elements a cadascuna de les opcions, per exemple: l’esforç per dur a terme la decisió, la probabilitat d’èxit/fracàs, el temps necessari… Un últim pas, és escriure què pot passar si no prenc la decisió dins de determinats terminis de temps (ex. Una setmana, un mes, un trimestre, un any), i decidir quin termini establim com a idoni per prendre la decisió, comprometent-nos a una data per fer-ho, si pot ser amb l’ajuda d’algun/a amic/ga o familiar.
Comprometre’s amb la decisió
Quan hem triat quina decisió prendre, hem de comprometre’ns amb ella, seguir-la, establir un planning i establir com i quan mesurarem si s’està aplicant correctament, i a qui haurem d’involucrar. En les primeres fases, haurem d’incloure un temps per minimitzar les possibles conseqüències negatives de la decisió que hem pres. Per exemple: decidim començar una empresa i contractem una assegurança per si em poso malalt/a.
Quan la decisió no és únicament teva
Aquest punt podria donar per a molts articles, i per a llibres sencers, però en l’article present únicament destacarem un aspecte clau a tenir present quan la decisió no depèn solament d’un mateix: quan volem conèixer si algú està d’acord o en desacord amb la nostra decisió, acostumem a pensar de forma dicotòmica, és a dir, o està a favor o està en contra, però la realitat gairebé mai és blanca o negra; està plena de grisos.
Per això, és bo interessar-se pel grau d’acord o desacord de les altres persones que entren dins de la decisió. Per exemple, podem demanar-los que se situïn en aquestes opcions:
-Estic completament d’acord amb la decisió, i penso promoure-la i defensar-la davant els altres.
-Estic d’acord amb la decisió.
-Puc arribar a estar d’acord amb la decisió, però necessito que incorporem…
-No estic d’acord amb la decisió, necessito aclarir…. /proposo….
-Etc…
I el que mai has de perdre
L’humor i la intuïció. Sigui quina sigui la decisió que triïs, important o no, difícil o no, una vegada hagis decidit no perdis mai el sentit de l’humor i el positivisme.
Per a decisions complexes, el nostre equip de psicòlegs i psicòlogues pot ajudar-te, ja sigui a la nostra seu de Barcelona Sant Andreu o en modalitat online.
Pol Duran i Maria Rosa Mirada, (Parèntesi)
Deixeu un comentari