I si m’equivoco? Ja voldria fer-ho, però, i si després em surt malament?

Jo sé que el què a mi m’agradaria és això… Jo sé que necessito això… Però hi ha alguna cosa que m’ho impedeix.

 

Què és la paràlisi?

La paràlisi és una resposta que ens porta a perdre’ns moltes oportunitats de la vida. En moltes ocasions en què podríem actuar d’acord amb el què necessitem, fent cas a les emocions que ens porten a actuar i gaudir, acabem fent cas a les que ens bloquegen i ens paralitzen.

Què paralitza?

  • La por en general.
  • I les pors específiques més habituals:
  • por al fracàs
  • por al judici dels altres
  • por a que deixin d’estimar-me
  • por a fer el ridícul
  • la por al patiment o el dolor
  • la por a que no surti perfecte
  • la por a fer patir els altres
  • la por a decebre els altres
  • la por a que els altres s’adonin de que m’he equivocat…
  • la por a la reacció dels altres (por al càstig)

I creences negatives relacionades amb aquestes pors:

  • no ho aconseguiré, no sóc capaç
  • les altres persones sí que poden però jo sóc més dèbil
  • solc tenir mala sort, tot em surt malament, sóc un desastre
  • no mereixo aconseguir-ho
  • sensació de que es mereix un càstig per algun succés (sigui per algun succés real o no)
  • no valc res
  • etc.

 

Què puc fer per no paralitzar-me?

  • Creure en un/a mateix/a.
  • Ser capaç de modificar lligams que ens perjudiquen, o fins i tot trencar-los en el cas que a pesar dels intents no acaben sent positius per nosaltres.
  • Marcar-nos objectius, planificar, i seguir cadascun dels passos que se’ns posen davant per aconseguir-ho.
  • Reconèixer les nostres pors, mirar-les a la cara.
  • Prendre decisions i actuar a pesar de les notres pors. No deixar que ens paralitzin.
  • Canviar les creences anteriors per altres més eficaces com:
  • Jo tinc el valor suficient per aconseguir-ho.
  • Jo ho puc aconseguir igual que qualsevol altra persona.
  • Val més fer alguna cosa, i encara que no surti a la perfecció, hauré fet algun pas endavant.
  • Puc equivocar-me, com tothom, i el món no s’acaba. Al final, podré dir que al menys ho he provat.

Cada cop que afrontem una por, aquesta serà més petita, i una creença o emoció positiva anirà fent-se lloc per esborrar-la, cada dia anirem comprovant com sortir de la paràlisi, pas a pas, ens porta a avançar i a creure que som eficaços, que ens en podem sortir, i que les equivocacions no són més que experiències per aprendre, petites pedres en el camí, que fan que aquest sigui més emocionant i que la celebració sigui més gran quan s’arriba al final.

 

¡Haz clic para puntuar!
Votos: 0