L’hora de comunicar als nostres fills i filles que hem decidit que han d’acudir al psicòleg sol ésser un moment difícil, i davant del qual molts pares i mares no saben com actuar. En aquest article us donem unes petites claus per tenir en compte de cara a aquest moment.
Hem de dir-li al nostre fill/a que anirà al psicòleg/a?
La resposta és sí! Però el missatge que li donarem dependrà molt de l’edat del nen/nena.
L’explicació ha de ser clara i breu, així el nivell d’incertesa i ansietat que un nen /a pot tenir pel fet de pensar en anar al psicòleg/a disminueix.
Què li hem de dir?
Si els infants són petits, els direm, en el mateix moment d’anar-hi, que anem a un centre al psicòleg/a i que allà podrà jugar, dibuixar…
Es pot utilitzar nom de pila del psicòleg/a per fer-li més proper.
Als infants els pot fer por anar al “metge”, és important que els pares els hi expliquin que aquest metge no li posarà injeccions, no va amb bata blanca…
Que és un tipus de metge que parla i juga amb els nens per ajudar-los a sentir-se millor.
A continuació, us donarem unes claus per comunicar-ho en funció del grup d’edat de l’infant, cal tenir en compte però, que son edats aproximades i dependrà de la seva maduresa :
Fins als 6 anys
En el tractament amb nens/es petits tenen un paper fonamental les famílies, ja que en edats tant primerenques els pares són les persones més importants per fomentar els canvis, per tant, hi haurà una coordinació contínua entre terapeuta i pares.
En nens i nenes en edat escolar la coordinació ja serà una triangle entre pares, escola i terapeuta, per què entre tots poder assolir el benestar psíquic de l’infant.
De 6 a 12 anys
Pel que fa referència a explicar que aniran al psicòleg els nens/es més grans els hi anticiparem la informació uns dies abans i els hi explicarem què hi faran. És important que els nens/es no sentin enganyats o manipulats pels seus pares. Aquest “engany” es pot resoldre durant la sessió amb el terapeuta però és convenient que els pares tingui el paper d’informar, acompanyar i ser agents implicats en el tractament.
A partir dels 12 anys
Si són adolescents la informació s’anticipa amb més temps , se’ls explica el motiu pel qual es pares creuen que li pot anar bé, que l’ajudaran per exemple, a no fer-se pipi a la nit, que estan preocupats per les notes a l’escola…
Un dels punts més importants amb nens pre- adolescents i adolescents és explicar-los que tot allò que parlin amb el terapeuta és confidencial i no es pot explicar a ningú sense el seu permís. Naturalment aquesta norma no és vàlida si el pacient parla d’idees de suïcidi, autolesions…
El meu fill /a es pot sentir malament per anar al terapeuta?
És possible, però és important ser sincer i explicar el motiu pel qual hi anirà. És important explicar-ho amb temps i explicar que els pares també participaran en la teràpia.
És indicat que els pares transmetin als seus fills/es la seva preocupació, per exemple, a l’escola han informat als pares que el fill/a ha estat implicat en baralles i els pares estan preocupats.
La majoria dels nens/es entén que té alguna dificultat i desitja que l’ajudin i cooperen en la teràpia i en tot el procés, senten el suport del terapeuta, i també dels pares que s’han implicat al tractament però sense envair el seu espai.
Psicóloga infantil
Deixeu un comentari