Teràpia breu estratègica
La teràpia estratègica, es basa en tres orientacions principals, Milton Erickson, la perspectiva sistèmica i el constructivisme.
La confluència d’aquestes perspectives portaran a la creació de diferents escoles, que a pesar de partir del mateix lloc, adquiriran punts de vista diferenciats pel que fa a la millor manera de solucionar el problema. Trobarem, per una banda, la perspectiva centrada en el problema, i per l’altra, la centrada en les solucions.
Durant els anys 70 es divulga i expandeix el model de teràpia familiar sistèmiccomunicacional i proliferen les escoles i els seus principals debats, aquest és el cas de l’escola interaccional de l’MRI (Mental Research Institute), que partint de les anteriors fonts veu reflexada la seva aportació més significativa en l’obra de Watzlawick, Weaklan i Fisch (Cambio, 1974) . Dins d’aquesta escola, el focus recau en el problema i en aquells mecanismes que el mantenen. Aquest és també el cas de Haley i Minuchin i en diferent mesura de l’escola de Milà, que amb postulats diferents també centren la intervenció en la situació problemàtica, que es veu com una disfunció familiar deguda a certes aliances entre els seus membres.
La teràpia Centrada en solucions és un enfoc terapèutic que surt del treball de Steve de Shazer i Insoo Kim Berg als voltants dels anys 80 en el Brief Family Center de Milwaukee, altres terapeutes que varen sobresortir en aquesta perspectiva són O’Hanlon i Weiner Davis.
Entre els seus principals postulats, hi destaca “la mort de la resistència” pel qual els clients deixen de ser contrincants dels terapeutes “es más respetuoso y más eficaz, ver a los consultantes como aliados, no como adversarios: la “muerte de la resistencia”.
Demana cita ara
Si us plau, completa els camps que et detallem a continuació. Ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.
