Logopeda a Barcelona Sant Andreu
Què és la logopèdia i quan anar al logopeda?
La Logopedia té com a objectiu el tractament de les dificultats relacionades amb les alteracions del llenguatge oral o escrit, la parla, la veu, deglució, audició i la comunicació en general.
La seva finalitat és la prevenció, detecció, diagnòstic i tractament d’aquestes dificultats.
A (Parèntesi) oferim atenció individualitzada infantil i per a adults.
Les sessions de logopedia tenen una duració de 45 minuts.També oferim assessorament escolar.
Logopedia infantil: árees d’intervenció
Quan cal anar al/la logopeda?
En el desenvolupament infantil existeixen determinades fites en relació amb la comunicació. Encara que és cert que el ritme de desenvolupament varia en funció de cada persona, és molt important que en cas de sospita d’alguna mena de problema es consulti a la logopeda infantil, que valorarà si és pertinent començar la intervenció o cal esperar una mica perquè per edat encara es troba dins d’una evolució adequada. En cas d’existir una dificultat com més aviat es pugui iniciar el tractament, millor serà el pronòstic.
Oral. Retard i trastorn específic del llenguatge.
Escrit. Alteracions de la lectura o l’escriptura (Dislèxia, disgrafia, disortografia, discalcúlia).
Tractament
Utilitzem tècniques d‘Estimulació Primerenca, Estimulació Cognitiva i, quan no és possible l’ús de la paraula articulada o es troba molt afectada, busquem alternatives amb els SAAC (Sistemes Augmentatius/Alternatius de Comunicació). Un dels SAAC que utilitzem són els PECS (Sistema de Comunicació per Intercanvi d’Imatges).
Es tracta d’un sistema que ajuda a l’infant a iniciar-se en la comunicació i anar avançant a través de les diferents fases. Alguns alumnes que utilitzen PECS com a sistema augmentatiu/ alternatiu també desenvolupen llenguatge oral.
Dislàlies. Dificultats articulatòries a causa d’un mal hàbit.
- Dificultats en la producció d’un o més fonemes.
- Omissió o substitució de determinats fonemes.
Disglòssia. Dificultats en l’articulació a causa d’una malformació o dificultats de caràcter orgànic.
Tractament
Durant les sessions es treballa des de la propiocepció del moviment adequat per a articular el so o sons afectats, prenent així consciència dels propis errors i facilitant l’autocorrecció. Una vegada el so és articulat adequadament, s’inicia la fase de generalització: produir el so en totes les posicions dins de la paraula i la parla. Aquest és el moment on la coordinació i participació de la família assegura l’èxit del tractament fora de l’espai terapèutic.
Seguir les pautes de la terapeuta és important per a aquesta tasca de generalització del so treballat.
Deglució atípica o disfuncional: patró alterat de la deglució.
Respiració bucal.
Hipotonicitat orofacial.
Maloclusions: tancament inadequat de les arcades dentàries.
Mals hàbits bucals pre i post ortodòncia. En algunes ocasions ens trobem que, molts dels òrgans implicats en la parla (llengua, llavis, masseters…) es troben en desequilibri i això repercuteix en la posició de les dents i les estructures òssies adjacents (paladar, maxil·lar inferior, etc).
Teràpia Miofuncional (TMF)
Consisteix en el conjunt de procediments o tècniques basades en la correcció del desequilibri muscular orofacial, que permet millorar el comportament de la musculatura alterada i corregir els mals hàbits adquirits. El que es pretén aconseguir mitjançant aquesta teràpia, és la reeducació d’un patró de deglució incorrecte (el que es coneix com a deglució disfuncional), dificultats o mals hàbits de succió (digital, xumet, labial), la respiració bucal i problemes de parla o articulació derivats d’aquestes alteracions.
És important aconseguir una musculatura orofacial correcta i funcional, per a aconseguir també una oclusió normal (normoclusión). L’objectiu final d’aquesta teràpia és aconseguir un equilibri de la musculatura orofacial.
El treball de TMF normalment es realitza en coordinació amb l’ ortodoncista, atès que el treball en Teràpia Miofuncional complementa el tractament d’ortodòncia i prevé futurs mals hàbits.
Dificultats en el llenguatge degut a alteracions neurològiques adquirides (Accidents Vasculars Cerebrals entre altres).
Afàsia. Trastorn del llenguatge, ja sigui en la comprensió, en l’expressió o en ambdues.
Disàrtria. Trastorn motor que afecta la parla i que genera dificultats en l’articulació. Sol obstaculitzar el control de la respiració durant la fonació.
Tractament
Treball amb estratègies individualitzades de recuperació i/o compensació de les funcions afectades, amb la posterior generalització dels aprenentatges realitzats.
Les persones amb sordesa, o trastorns en l’audició presenten dificultats en la comunicació. En el cas dels nens, poden aparèixer dificultats en l’adquisició del llenguatge, i en els adults es poden presentar dificultats en les seves relacions familiars, socials i laborals.
Sordesa prelocutiva. Estimulació de la comunicació en nens que presenten una sordesa des del naixement, o des d’un període anterior o molt primerenc a l’inici de l’aprenentatge del llenguatge i la parla.
Sordesa postlocutiva. Rehabilitació del llenguatge i la parla en nens i adults que ja l’havien adquirit quan es va iniciar la hipoacusia.
- Adaptació als audiòfons o implants coclears.
- Intel·ligibilitat de la parla.
Presbiacusia.
Logopèdia per a adults: àrees d’intervenció
Trastorns de la parla en adults
Demana cita ara
Si us plau, completa els camps que et detallem a continuació. Ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.
