Actualment, i en gran part, degut al ritme de vida que portem, resulta complicat establir unes normes i límits amb els nostres fills. Després d’un dia de feina, a l’arribar a casa, allò que menys ens ve de gust es haver de batallar amb els més petits. Per això, moltes vegades, som nosaltres mateixos els que acabem donant resposta a la situació, intentant evitar confrontacions i discusions. En altres ocasions, volem que els nostres fills confiïn en nosaltres, i passem de ser una figura paternal a una figura que s’aproxima més al de “colegues” dels nostres fills.
Per què són necessaris els límits?
En totes aquestes situacions, no hem de perdre de vista la importància que té per als nens establir unes normes i límits clars. I ens podem preguntar, per què són necessaris els límits? Perquè ajuden al nen a tenir clars determinats criteris sobre les coses, són referències constants i l’ensenyen a organitzar-se. Necessiten que l’adult posi límits, per a que ells puguin reconèixer i respectar els límits de les altres persones.
Al contrari del que pensem moltes vegades, les pautes i les normes aporten traquil•litat i estabilitat en els més petits. Ajuden a estructurar el seu funcionament cognitiu i a entendre el món en el que vivim. Les normes ofereixen als més petits una estructura sòlida i són una referència.
A més a més, ensenyen al nen que, en algunes ocasions, no podrà aconseguir tot allò que desitgi. L’ajudarà a aceptar el no i és un entrenament de futur per a les possibles frustracions que es trobi en el camí de la vida.
Deixeu un comentari