En consulta és molt habitual trobar-nos amb persones que tenen moltes dificultats amb el seu voltant, relacionades amb la sensació de donar més del que reben. Es tracta de persones que senten que hi ha gent que se n’aprofita, que “potser són massa bones”, que senten que els “prenen el pèl”, que no tenen autoritat, etc.
Acostumem a dir que “la culpa” és de la persona que abusa, però una part de la responsabilitat recau en la persona que se sent víctima de la situació. Pot semblar sorprenent parlar de responsabilitzar-se, però sí, tothom juga un paper dins un conflicte, i cadascú és responsable del seu. El canvi en les relacions humanes, és possible de vegades mitjançant l’acord entre les dues parts, però sobretot, perquè la persona que es considera oprimida, exigeix un canvi, i diu prou.
Per tant, el canvi només es donarà en el cas que la persona aprengui a dir QUE NO i a plantar-se a moltes peticions o exigències.
Però jo ja li dic que no…
En molts casos, quan analitzem davant de quines situacions hi ha conflicte, ens trobem amb que la persona diu:
– Però jo ja li dic que no…
Per exemple: una mare ve a consulta explicant que tenen problemes amb el seu fill adolescent, que no para de demanar diners. La família està passant una situació econòmica complicada, i la mare es queixa de la manca de consciència del fill, l’egoisme i les maneres que utilitza.
Quan li pregunto què és exactament el què passa, i ella explica que quan ell demana, ella ja li diu que no, un cop i un altre, i ell es posa més exigent, fins que arriba un moment que acaba cedint per evitar que el conflicte es faci més gran.
I en aquest moment, toca analitzar, i veure, quantes d’aquestes vegades un NO s’acaba convertint en un SI.
Evitar que un no es converteixi en un Si
Quan un no s’acaba convertint en un sí, el que fem és perdre l’autoritat, i ensenyar a l’altra persona que a través d’estratègies com la persuasió, manipulació o agressivitat, acabarem cedint. No importa el nombre de vegades que diguem no o el volum amb què ho pronunciem . Això deriva en un hàbit en l’altra persona, i en molta intolerància a la frustració.
També és important, veure fins a quin punt la negació és la resposta habitual a totes les demandes: hi ha persones, que tot i acabar acceptant, diuen que no automàticament. El resultat és molt millor si diem que sí des d’un primer moment, negociant alguna condició a canvi.
Prendre consciència
La queixa ha de ser un estadi previ al canvi, que ve just després d’adonar-nos que patim una situació que ens fa mal, i tenim la responsabilitat d’actuar, sortir de la queixa i canviar.
Cal analitzar què ens provoca aquella altra persona per acabar cedint sempre:
– Cal que valorem quines emocions ens desperta la relació amb l’altra persona (llàstima? Por?…) i treballar-les per no acabar caient sempre en el mateix parany.
– Cal fixar-nos en els propis trets de la nostra personalitat que fan que cedim: Tenim por al rebuig? Al què diran? Necessitem per damunt de tot ser acceptats/des socialment? Tenim por a la culpabilitat que sentirem després de dir que no?…
Quan volem que se’ns respecti, hem d’actuar el NO, evitar entrar en conflicte ascendent (escalada simètrica), i senzillament, no cedir. Ens respectarem a nosaltres mateixos, la nostra autoestima millorarà, i ens sentirem més valorats pels altres.
Deixeu un comentari